La Fundació Privada Pere Closa va ser creada l’any 1998 per un grup de joves gitanos conscients que la manca de formació acadèmica i professional és un dels principals obstacles que afronten les persones gitanes a la societat. La Fundació Privada Pere Closa creu que superar aquesta manca permetrà al poble gitano de Catalunya tenir més oportunitats per tenir èxit en la societat d’acollida. Des dels seus inicis, la fundació s’ha dedicat a donar suport al poble gitano català, i a promoure’n una imatge positiva entre les persones de fora de la comunitat gitana, alhora que es preserva el ric llegat cultural d’aquesta ètnia.

Al llarg dels seus 25 anys d’història, la Fundació Privada Pere Closa ha impulsat més de 30 projectes orientats a millorar la inclusió educativa dels nens i joves gitanos en l’educació primària, l’educació secundària i la formació professional o universitària per donar-los accés al mercat laboral i ser ciutadans de ple dret, sense renunciar al que és essencial per a la seva cultura gitana.

Les absències escolars i les dificultats educatives dels nens gitanos tenen les seves arrels en el desconeixement de la identitat gitana per part del sistema educatiu i en la desconfiança per part de les famílies gitanes. La majoria de les escoles no entenen els codis culturals gitanos, i les famílies gitanes també tenen dificultats per entendre la dinàmica de l’escola tradicional. Hi ha un prejudici generalitzat entre el professorat que els estudiants gitanos no volen estudiar i solen ser analfabets, i molts pares gitanos creuen que els professors volen aculturar els seus fills i fer-los “no gitanos”. Com a conseqüència, els nens i joves gitanos no perceben els valors culturals transmesos per les escoles i instituts com a propis, la qual cosa condueix a la desmotivació, l’absentisme, el conflicte i el fracàs. Aquest conflicte de codis culturals també pot provocar sentiments d’aïllament emocional perquè els alumnes gitanos se senten sols en el procés educatiu: no tenen el suport de les famílies i les escoles no els entenen. Les comunitats gitanes a Europa sovint viuen en terres ermes contaminades, amb molt poca o sense aigua corrent i sense instal·lacions de sanejament a casa seva com a resultat del racisme ambiental, segons l’informe Pushed to the wastelands: Environmental racism against Roma communities in Central and Eastern Europe (Empesos a les terres ermes: Racisme ambiental contra les comunitats gitanes a Europa Central i Oriental) publicat per l’Oficina Europea de Medi Ambient (EEB), una xarxa paneuropea d’ONG ambientals.

La part positiva és que, en general, un major coneixement del poble gitano fora de la societat gitana ha portat a una disminució de la discriminació i ha donat als joves i a les dones més oportunitats per progressar fora de la societat gitana. D’altra banda, encara hi ha discriminació i prejudicis socials i institucionals cap a les comunitats gitanes a tot Europa. Això té i encara causa un alt grau d’analfabetisme entre els gitanos i, en molts casos, també crea una actitud negativa envers l’educació. Malgrat tot això, el poble gitano ha sabut preservar la seva llengua, cultura i història i el romaní segueix sent una de les llengües minoritàries més vives d’Europa, amb aproximadament 3,5 milions de parlants. Fins i tot és una llengua minoritària reconeguda oficialment a 16 països. Malgrat tot, la UNESCO classifica el romaní com una llengua “definitivament amenaçada”. Molt pocs nens i nenes tenen l’oportunitat d’aprendre romaní a l’escola, i la xifra de 3,5 milions de persones no és gaire elevada tenint en compte que hi ha entre 12 i 14 milions de gitanos al món.

La Fundació Privada Pere Closa treballa per garantir l’èxit educatiu dels estudiants gitanos i treballa amb alumnes, professors i famílies per facilitar la seva integració a l’aula i promoure la igualtat de gènere. A més a més, la fundació treballa per donar a conèixer la riquesa i heterogeneïtat de la cultura gitana, per tal de transmetre una imatge positiva del poble gitano que sigui genuïna i lliure de prejudicis i estereotips. Això ajuda a assegurar al poble gitano el reconeixement institucional que mereix i els ajuda a guanyar-se el respecte que mereixen dins de la resta de la societat.

El 2023, el projecte va rebre una beca de la Nando and Elsa Peretti Foundation - Delegació a Catalunya, que va proporcionar a Peretti-Pere Closa beques d’estudi per beneficiar 200 estudiants de primària i secundària obligatòria. El projecte també dona suport a 3.800 alumnes de primària i secundària de 60 centres educatius principalment a Catalunya, tot i que també poden ser d’altres poblacions espanyoles, i a 100 adults del públic en general.

La Fundació Privada Pere Closa, amb el suport de la Fundació Nando i Elsa Peretti - Delegació a Catalunya (NaEPF), ha organitzat una cerimònia de lliurament de premis al Teatre Poliorama de Barcelona per celebrar l’esforç dels infants gitanos més desafavorits durant el curs escolar 2023-2024.

La Fundació Privada Pere Closa és una organització sense ànim de lucre que treballa a diferents llocs del territori català per promoure l’èxit acadèmic dels infants i joves gitanos així com també d’aquells que no són gitanos però que estan en una situació de vulnerabilitat social o educativa. La Fundació Privada Pere Closa, gràcies al suport de la Fundació Nando i Elsa Peretti - Delegació a Catalunya, volia retre homenatge als esforços i dedicació dels infants i joves estudiants a través dels Premis a l’Estudi Elsa Peretti-Pere Closa, dins del Projecte per a l’èxit educatiu dels nens, nenes i joves gitanos a Catalunya i per a la difusió de la cultura popular del poble gitano. Mitjançant l’educació, tothom pot aspirar a les mateixes oportunitats i aquests premis volen animar a les noves generacions a seguir estudiant i formant-se amb l’objectiu de reduir les taxes d’abandonament i implementar estratègies per combatre el fracàs escolar.

Amb la llista de candidats seleccionats ja tancada, la cerimònia de lliurament de premis va tenir lloc el 3 de juny al Teatre Poliorama de Barcelona. Cada estudiant va rebre un diploma juntament amb un val de 200 € per comprar material escolar. L’acte va comptar amb la presència de Stefano Palumbo, conseller de la Fundació Nando i Elsa Peretti, Mercedes Porras Soto, presidenta de la Fundació Privada Pere Closa, Raquel Garcia i Sevilla, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Manuela Fernández Ruiz, de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat de Catalunya, Núria Serra i Busquets, de l’Ajuntament de Barcelona, i Sandra Heredia Trucharte, del Programa del Poble Gitano de la Generalitat de Catalunya. En el seu discurs, Stefano Palumbo va parlar del profund respecte i admiració que Elsa Peretti va demostrar cap a la cultura gitana: «L’Elsa estimava el poble gitano. Els veia persones lliures, creatives i solidàries, com ella. Els considerava el fruit d’uns temps que encara havien d’arribar, on l’educació creativa és una prioritat, on la intel·ligència emocional governa les relacions, on cada persona se sent part d’una comunitat, on la persona s’integra en l’entorn». La primera edició dels Premis a l’Estudi Elsa Peretti-Pere Closa va ser una cerimònia memorable i plena de significat en què es va destacar l’esforç i la dedicació en els estudis dels joves estudiants gitanos.

També s’han celebrat dos actes més per celebrar l’important compromís a la difusió de la cultura del poble gitano per part de la NaEPF: la Conferència de la Cultura Gitana, al Museu d’Art Modern Europeu de Barcelona (11 de juny de 2024) i el Teatre Rromano al Teatre Margarida Xirgu, a Badalona (20 de juny de 2024).